SOZIEDAD ALKOHOLIKA - FELIZ FALSEDAD (1992)

Be, el que trobaras aqui son els 4 temes del maxi, dos que no apareixeran en cap LP, "Feiz Falsedad" i "A mi no me gusta el polvo" (versio de Queen), "Abre la boca" del primer LP i "Sin Dios ni na" de la demo. i dos temes mes, dos versions, de Barricada i de Ozzy Osbourne.
La de Barricada esta extreta del tribut "Un camino de piedras", i la de Ozzy crec que era per un tribut que no es va editar, mes tard inclos en el e.p. de versions "Caucho ardiendo".
Descarrega Feliz Falsedad
inclou artwork 

Una mica d'historia....
A finals dels 80's i principis dels 90's Soziedad Alkoholika era una de les bandes mes reconegudas del Hardcore "estatal". La seva musica era energia, pura agresivitat i contundencia, amb lletres punyents i misatges radicals. Hardcore punk rapid amb una petita pincellada crossover.
Amb la seva demo  INTOXIKACION ETILIKA (1990) van revolucionar la escena underground (a la que li deuen el seu exit).
El seu primer LP HOMONIM (1991) van arrasar completament, seguint amb la mateixa linea musical i en els circuits alternatius.
Aprofitant la gran acollida graven el maxi-single Feliz Falsedad (1992), on inclouen dos temes nous, un d'ells una versio de Queen, i dos temes mes recuperats dels seus anteriors treballs (No es van matar gaire, no). El nom del disc, Feliz Falsedad, els hi vindra al pel mes endavant.
Un any despres amb el LP Y ESE QUE TANTO HABLA....  (1993) la seva proposta musical es menys extrema, amb algun mig temps inclus, el canvi de veu o de forma de cantar tambe suavitza el resultat, pero mantenen la escencia de la banda, encara que comencen a rebre critiques.
Amb RATAS (1995) (el primer amb el seu propi segell Mil a gritos) la prensa musical els venera, pero defrauden a molta de la gent que els seguia desde el principi. No tant sols en l'aspecte musical, que sona molt menys extrem i energic, sino per alguns incidents i comportament de la banda, per exemple el "cache" que demanen per tocar, o quan un d'ells va arribar acompanyat de la policia municipal al "mercadillo" de Tirso (*), a Madrid, i va fer requisar tot el material "no oficial" de la banda (alguns diuen que es un bulo...).
Per molts el mini-cd de versions DIVERSIONES (1996), va ser la seva ultima grabacio decent. Cal dir, mes enlla de les cançons que van escollir destroçar, que algunes de les versions estan be, pero altres fan autentica pena. Tant com la critica musical mainstream (Heavy Rock, Mondo Sonoro, etc...) els va abraçant, els seguidors de sempre es van desencantant cada cop mes.
Amb NO INTENTE HACER ESTO EN SU CASA (1997) ja son una hombra del que havien estat. S'obren al "gran public", i es tanquen al underground definitivament.
El seu estil camnvia drasticament, a un crossover modern, amb algun petit detall que podria recordar els inicis. Editen algun disc mes en el seu propi segell, DIRECTO (1999), POLVO EN LOS OJOS  (2000).
Fitxen per Locomotive (segell de bandes com Reincidentes, Los Suaves, Tierra Santa, Mago de Oz....), editen TIEMPOS OSCUROS (2003) CORROSIVA (2006) i entren de ple en el circuit de grans festivals espanyols.            
L'exit els porta a fitxar amb Roadrunner Records, amb els que editen dos discos avans de que els fotesin fora.  MALA SANGRE (2008) i  SESION 2 (2009), que es una regrabacio de temes antics.   Quan editen CADENAS DE ODIO (2011) amb el segell BOA (Reincidentes, Boikot, SDFK, La Puta Opepe, Violadores del Verso, Nach, etc...), ja son una banda totalment mainstream, amb un public masiu, que en molts casos no coneix les arrels de la banda (tant mateix con els Metallica).
Al 2013 treuen un e.p. , CAUCHO ARDIENDO de 4 temes, dos inedites i dos versions, de Def Con Dos i Ozzy Osbourne. a la venta nomes en format digital (potser no ho editen fisicament per por a no vendre res?)
Jo vaig pasar de ser fan de la banda, tenia els discos, videos i cintes en directe, anava a tots els concerts que podia, portava samarretes seves...a agafar-los una mania brutal. Pero sempre podre disfrutar aquells primers discos, aixo si, que no m'esperin en un concert seu. S.H.A.K.T.A.L.E.




Si "clikes" el les lletres en Verd del text accediras a l'enllaç de descarrega de cada disc (son enllaços externs de la pagina  Futuro No)

(*) A Tirso es feia (o es fa) un "mercadillo" on moltes distris alternatives montaven les parades. A principis dels 90's molt del material que es podia trobar eren bootlegs, tant en video com cassetes, samarretes etc...
Amb aquest sistema, els S.A., i moltes mes bandes, van poder arribar a mes gent, una relacio simbiotica on uns conseguien una gran publicitat, i altres una forma de subsistir. 
La demo Intoxikacion Etilika va ser una de les mes mogudes pel metode Tape Trading, i gracies a aixo la publicitat "boca a boca" els va fer ser molt coneguts.