De la primigenia primera onada de bandes punks d'Euskadi, fent de la diversio el seu objectiu, i de la lluita la seva la seva bandera. Van saber reflexar els problemes del pais i la epoca que els va tocar viure, sumergits en la violencia policial, l'atur, la delincuencia, la droga, etc...
Encara que clarament decantats cap a l'independentisme abertzale, van ser criticats (com tots els grups punks), per les seves formes de fer i de divertirse. El rock i les drogues no eren ven rebudes a l'entorn abetzale, pero quan aquets van veure que molta joventut els seguia aquet tipus de bandes, van voler comptar amb aquella revolucio cultural, crean la famosa etiqueta Rock Radikal Vasco, aprofitantse per acostar el jovent cap a la seva causa. I amb Kortatu van trobar un dels maxims exponents, ja que arrossegaven un gran nombre de seguidors, i tenien un gran compromis politic amb el nacionalisme vasc. Kortatu (al igual que molts altres grups) va manifestar no estar gaire a gust amb la etiqueta en qüestio, pero van saber aprofitarse del que diaris con Egin i altres mitjans els podien oferir, en una simbiosi que duraria fins al fi de la banda.
Euskadi als 80's es una olla a presio. ETA, GAL, policia de tots colors, movilitzacions pacifiques i violentes, gaztetxes, nacionalisme....Nomes faltava posarli un ritme adient, i els cantoautors vascos no acaven de fer el pes als joves, que importen un so nou que ve d'Angalterra, el Punk.
Els origens de Kortatu es remonten a la tornada de Fermin de Salamanca, despres d'estudiar Pedagogia, Filosofia i Sociologia (carreres que compartien els tres primers anys). Durant aquet temps ha estat en contacte amb el seu germa Iñigo, que com ell ha comprat una guitarra, i amb qui intercanvía tota la musica que escolta, i els esbossos de cançons amb les que començar un posible grup.
Per un altre costat, les escapades a casa de Fermin (que vivia amb gent de Mondragon) sempre que podia per veure els concerts de bandes que començaven en aquella epoca, alimenten les il.lusions dels dos germans, que es materialitzen el 1984, quan desideixen deixar els estudis i formen Kortatu.
Fermin a la guitarra i veu, Iñigo al baix i Martin a la bateria. Aquest ultim, despres de participar a la grabacio de les primeres maquetes, deixa la banda per marxar a Anglaterra. Treku Armendariz el substituira fins al final del grup.
Circulen diferents hipotesis sobre l'origen del nom del grup.
Una es que prove del sobrenom (korta) utilitzat per un militant d'ETA mort a trets per la policia. Aixi ho va explicar Fermin en una entrevista a la televisio francesa.
Pro de la mateixa manera tambe parlaven d'una foto que van veure en un diari d'un korrokolari (corredor de fons) de Legorreta, que responia al nom de Kortatu per que el "caserio" on vivia es deia aixi.
Al 1984 graven una maqueta de sis temes (tots ells regrabats posteriorment) que sera distribuida per el metode tape trading, amb una gran difusio. Gracies a aquesta cinta, comencen a tenir certa fama, i es van fent un lloc a la emergent escena punk vasca.Amb els tres temes que enregistren als estudis Tsunami per el LP compartit "Kortatu/Cicatriz/Jotakie/Kontuz Hi!"(Soñua, 1985), mes conegut con "els disco de los cuatro", comencen la seva historia discografica, a la vegada que el segell i una altra de les bandes que fara historia (triste) al punk, Cicatriz, dels cuals es declaren amics i seguidors.
Els temes que inclouen Kortatu son tres pildores ska: Nicaragua Sandinist, Manolo Rastaman (el ultimo ska) i Mierda de Ciudad, que es una versio del "Drinkin and Drivin" dels Business.
Soñua (que despres pasara a ser Ohiuka) el segell que edita el compartit, veu posibilitats en el grup i els hi ofereig la grabacio d'un LP en solitari. Kortatu coincideix en una companyia fundamental en aquells anys, amb bandes com Barricada, La Polla Records o Cicatriz (entre molts altres), i esta clar que la van encerta de ple!
El disc en qüestio KORTATU (Soñua, 1985), surt a la venta a l'octubre, conte un grapat de grans cançons que ells defineixen com Ska-Hardcore punk rock. Una combinacio justa entre irreverencia, diversio i compromis politic el converteixen en un disc fundamental d'aquells primers anys.
A mes trobem un aizkolari a la portada, petites dosis de trikititxas i un parell de temes en euskera per deixar clar l'origen del grup.
Un dels temes mes celebrats del disc, "Sarri, sarri", una adaptacio del tema "Chatty, chatty" de Toot and the Maytals, celebra la fuga de Sarrionaindia i Pikabea, dos presos etarras de la preso de Martutene amagats dins els altaveus d'Imanol, despres del concert que el cantautor va oferir a la presó. Van fer inclus un videoclip, estrenat un mes avans de la sortida del LP.
Un tema tant conegut que inclus sobrepasa al grup. Fins i tot es converteix en un clasic de orquestras de balls de festa major i txarangues.
El grup The Refrescos van compondre el seu gran exit "Aqui no hay playa" amb la mateixa linea de baix. Segons el mateix Fermin, la marca de xiclets Boomer, despres de rebre la negativa del grup per fer servir el tema en un spot plublicitari, van fer servir un tema que l'imitava.
El grup es pateja practicament tot Euskadi en una infinitat de concerts, guanyan una popularitat que no els abandonaria mai. En les enquestes a la prensa vasca es queden als primers llocs en la categoria de millor disc i millor baixista...Junt amb companys de segell discografic comencen a obrirse fora del seu territori, amb La Polla Records, Cicatriz o Barricada. Es precisament despres del concert amb Barricada a la sala En Vivo, de la que tant Fermin i Iñigo, al ser entrevistats per separat, parlen amb cert sarcasme. Sembla que la major part del public, format majoritariament per seguidotrs de Heavy Metal, van donar la esquena durant tota la seva actuacio, sembla ser que mes que per diferencies d'estil, per les lletres en euskera.
Sembla que el que atrau al public de la seva terra, te un efecte de replusa a altres latituds, pero aixo no sera un obstacle a tenir en compte per al grup.
Arriben inclus a Suiza, el 1986, uns mesos avans de la sortida del maxi "A la Calle" (Soñua, 1986). El disc, aperitiu previ al segon LP, es un autentic homenatge a la lluita al carrer, desde la portada, que representa a uns joves en actitud "kale borroka".
Tres cançons (que mes tard s'afegirien al segon Lp con bonus tracks), "Hay algo aqui que va mal" una versio de "Doesn't make it alright" de The Specials, encara que ells el van coneixer per la versio dels Stiff Little Fingers. " A la calle" segurament el millor dels tres, i una versio dub de "Desmond TuTu", pionera en aquet estil a Euskadi. Com en el seu Lp, una mostra de les arrels i influencies musicals del trio d'Irun.
Al Septembre de 1986 graven i editen el segon LP " EL ESTADO DE LAS COSAS"(Soñua, 1986).Intentant fugir de l'exit els seus temes mes irreverents, donen a les seves lletres un nou caire, apuntant a la guerra bruta del GAL, la necesitat de seguir lluitant (....en cualquier adoquin esta la primera linea!, ."...deja de beber tanta cerveza y lucha....") Amb "Jaungoikoa eta lege zarra" sembla que donena la rao al qui veien adaptacions al registre punk de musica d'arrels vasques.
Curiosament, son un dels pocs grups que no fan una apologia de les drogues (alguna petita referencia...). Aixo no vol dir que els mebres de Kortatu estiguesin fora d'aquest mon, ja que en varies ocasions han manifestat que les consumien, anfetamines,speed, porros i inclus heroina, pero el seu gran vici era l'alcohol. De fet Fermin, amb el seu millor amic Victor (cantant de Vomito, mort l'any 1995 de SIDA), acostumbraven a xutarse junts al magatzem de la botiga Bertso-Hop de Fermin, on Victor duia la seccio de comics. En paraules del propi Fermin; "Practicabamos el juego macabro de la ruleta rusa en la que se habia convertido aquello que llamaban SIDA y que todavia nadie sabia que coño era, nunca habiamos sido yonkies, pero los dos habiamos cabalgado las suficientes veces como para agarrar ekl revolver, ponernoslo en la sien y apretar elgatillo". Al igual que Victor, mort del cual va ser un cop molt dur, es van quedar per el cami molts amics seus, membres de bandes con Cicatriz (on tots els eus membres originals van morir per temes relacionats amb el consum d'heroina), Rip o Eskorbuto.
Nomes un mes despres de la sortida del LP, tornen de gira per Europa; Suissa, Alemanya i Holanda. L'any 1987 no dona cap treva a la banda, van a Italia, França, de nou a Alemanya i arriven a Polonia.
Precisament com a testimoni d'aquesta visita, van concedir una entrevista per la televisio d'aquell pais, en la que fent'se el "nens dolents", fan broma amb la traductora, que es veu obligada a traduir alguna que altra barbaritat, i on acaven cantant el "Eusko Gudariak" i "Gure Olentzero"
"KOLPEZ KOLPE"(Oihuka, 1988) es per a molts el millor disc de Kortatu, on la banda desplega un so dur, dins de l'ampli espectre de posibilitats, que inclouen petites parts de hip-hop, (anunci potser del que sera el proxim progeste dels germans Muguruza, Negu Gorriak)
De nou troven una versio, aquest cop d'un tema de M-Ak, el grup on milita Kaki Arkarazo, productor junt amb la banda del disc i propietari dels famosos estudis IZ, on es grava.
Tambe inclouen en el tema "Etxerat" una part del tema "Unizione" dels Red Skins (mes tard, amb Negu Gorriak, la van gravar al cd de versions Salam Agur).
Uns mesos despres de la edicio dels seu darrer album d'estudi, planegen el que sera el seu ultim concert.
El concert numero 280 de Kortatu, la dança de guerra que van ballar al pabelló Anaitasuna de Pamplona, l' 1 de Novembre de 1988. Avans de sortir a l'escenari sabien que seria l'ultim cop que ho farien com a Kortatu, estava tot planejat i organitzart per ser una gran festa de comiat.
I si el concert va ser espectacular, el doble Lp que van editar no es queda enrera.
"Azken Guda Dantza" (Oihuka, 1988), es un disc bastant inusual per l'estil en aquella epoca. amb un cuadern interior amb fotografies del concert, la llista de tots el bolos que Kortatu van oferir durant la seva curta pero intensa historia, i les portades de tots els discos (LP i e.p.) del grup.
La decisio de posar punt final a Kortatu es mes sencilla, necesitaven començar de cero amb una banda que cantaria totalment en euskera i de tenir total autogestio. I mes important, la necesitat de descansar d'aquella voràgine de concerts i polularitat. En paraules de Fermin; "Todavía hay gente que me pregunta a ver porque nos separamos y yo ya ni me acuerdo. Aunque fueron cuatro años reales, para mí fueron diez, y de ello responde mi cabeza y mi estado físico."
Despres de grabar amb Les Mecaniciens, Treku va tornar a la seva antiga feina a les oficines de la aduana.
Iñigo no va trigar en enrolarse amb Delirium Tremens.
Fermin va entrar a radio Egin, amb el magazine "Igo bolumena!" (¡Sube el Volumen!), pro no va trigar gaire en formar, junt amb Iñigo i Kaki Arkarazo, una altre de les bandes que esdevindrien crucials per la musica en euskera dels 90's, Negu Gorriak, pero aixo ja es una altra historia.....
Els rumors sobre el posible retorn de la banda, o si menys no, d'una gira de reunio amb els membres originals, fa anys que corren, pero mai provenen de la mateixa banda, que sempre ha desmentit que Kortatu torni als escenaris, ja que estan molt a gust amb els seus projerctes actuals. Desgraciadament, recentment a Iñigo Muguruza li han diagnosticat una esclerosis multiple, cosa que l'allunya dels escenaris durant un temps indeterminat. Ea ondo jartzen zaren, anaia!
Descarrega la discografia de Kortatu: (clicka al nom del LP per obrir la descarrega)
(1985) KORTATU
Sense cap dubte, el seu LP mes conegut i celebrat, la diversio feta vinil.
La barreja d'estils (punk, ska, hardcore, reggae) el converteixen en un disc molt variat
Inclou els temes del compartit amb Cicatriz/Jotakie/Kontuz Hi!
(1986) EL ESTADO DE LAS COSAS
Encara que segueixen amb la diversio com un dels ingredients principals, el caire general del
segon Lp es mes serios, mes reinvindicatiu. Arraconant l'ska i donant mes enfasi a les influencies dels Clash.
Inclou els temes de l'e.p. A la calle.
(1988) KOLPEZ KOLPE
Sense cap dubte el seu LP mes madur, mes serios, cantat totalment en euskera, idioma que van tenir que estudiar perque llavors cap d'ells el parlava fluidament.
Encara que ja no te el segell caracteristic de la banda, on semblava que la diversio era lo primer, es musicalment el seu millor disc. Aqui es on mes s'apropen als seus idolatrats The Clash, amb uns temes molt mes areglats, i lluny dels ritmes ska i mes radicals que els van fer coneguts.
(1988) AZKEN GUDA DANTZA
Ultim concert de la banda, enregistrat a Pamplona, l' 1 de Novembre de 1988.
Un dels pocs LP censurats despres de la dictadura, aqui trobaras la versio sense censura.
Van tocar integrament el Kolpez Kolpe, pero el tema Ehun Ginen nomes apareix en elUn dels pocs LP censurats despres de la dictadura, aqui trobaras la versio sense censura.
single Nicaragua sandinista. En la versio cd tampoc apareix per motius d'espai, Hernani 15-VI-84,
Extranyament no conte dos de les seves cançons mes coneguts, Sarri Sarri i Mierda de ciudad.
(1987)FRONTLINE COMPILATIONRecopilatori de temes dels seus primers dos LP's, mes una version en directe de "A la calle".
Originalment editat per el segell angles Red Rhino i els suec Organik per la seva distribucio europea.
Despres el va re-editar Ohiuka, al seva discografica habitual.
Alguns temes originals dels cuals Kortatu en va fer una versio:
Els enllaços de descarrega dels LP's estan agafats del blog GRITO COMBATIVO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada